Font (tipografia)

En tipografia, una font tipogràfica,[1][n. 1] pòlissa de tipus[n. 2] o tipus de lletra,[n. 3] és l'assortiment de caràcters tipogràfics de la mateixa família en cadascuna de les variants de sèrie, o, dit d'una altra manera, és un assortiment complet de lletres, signes i blancs d'una família tipogràfica, en una mida o estil concrets.[2][3] El terme anglès font deriva del francès fonte, que significa 'peça fosa', i es refereix al tipus produït fonent el metall. Els impressors de parla anglesa han fet servir el terme fount (a les illes Britàniques) o font (a Amèrica del Nord) durant segles per referir-se a les pòlisses de metall de múltiples parts que s'utilitzaven per acoblar i imprimir en una mida i un tipus de lletra determinats[3]. Amb l'arribada de la tipografia digital, el terme font nord-americà s'ha anat fent habitual entre els dissenyadors catalanoparlants i també en la bibliografia sobre tipografia.

Amb el pas dels anys, totes les definicions de la terminologia associada amb la tipografia han estat poc clares. Abans que arribés l'era digital, els termes «tipus», i «lletra», tenien definicions clares. Avui aquestes diferències ho són menys. «Tipus» s'utilitzava per a descriure el mateix objecte: un tros de metall amb un caràcter invertit i un relleu en un costat creat per a la impressió. «Font» es referia al conjunt de caràcters d'un tipus de lletra concret, del mateix estil i mida. «Lletra» es referia a un conjunt de famílies o a famílies de tipus relacionats. Des de final del segle xix, «lletra» o «caràcter» s'apliquen a un conjunt d'estils afins: «cursiva», «rodona», «negreta», «cursiva negreta», «versaleta», etc.

La tipografia es divideix en tipografia per a títols i per a cos de text. Tradicionalment els tipus de 12 punts o menys es consideren de text. Solen utilitzar-se per als cossos de text o per a textos de lectura continuada, amb molta informació. A la inversa, els tipus de més de 12 punts es coneixen com a «tipus per a títols». Solen utilitzar-se per a capçaleres, senyalització o per a qualsevol text que intenti captar l'atenció del lector amb grans mides de lletra.

  1. «Font (tipografia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Salinas, Marc; Pons, Juan José. «2. Família tipogràfica». A: Tipografia avançada. 2a edició. Barcelona: Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC), 2023. 
  3. 3,0 3,1 Pujol i Solà, 1995, p. 336 - 11.15.


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «n.» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="n."/> corresponent.


From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy